PISCINES NATURALS En temps pretèrits els nostres avis i besavis havien viscut l’experiència de banyarse en rius i llacs naturals, convisquen de manera estreta amb tots els elements naturals del paisatge. Aquesta filosofia es la que vol recuperar la piscina natural, que vindria a ser un híbrid entre una piscina convencional i un llac d’alta muntanya. Tal com recull el concepte vingut de centreeuropa, la intenció d’aquest petit paradís artificial es combinar un paisatge d’aigua com element revitalitzant del jardí, alhora que ens permet aprofitar la seva prestació lúdica de zona de bany. A països com Alemania, Anglaterra o Austria estan molt generalitzades; al nostre país, en canvi, són pràcticament desconegudes malgrat els avantatges.

La diferència amb la piscina convencional (de geometria tant marcada) no és sòls estètica, sinó que també inclou el prescindir de clor i altres aditius químics per obtenir un aigua apta pel bany. Per aquest fi es crea un sistema biològic que aprofita les propietats dapuradores d’algunes plantes aquàtiques, d’espècies palustres com jonc, jacint d’aigua, hidrocaris, llentia d’aigua, typha o lliri d’aigua. Aquesta jardinera funciona a la manera de filtre freàtic, amb un substrat porós de graves on treballen bacteris que descomponen la materia orgànica amb l’oxígen que reben de les plantes. Cal recordar que no ens interessa "destilar” absolutament l'aigua, sinó deixar un nivell d'equilibri ciclat "d'impureses” que permetin un normal desenvolupament de vida.

Per crear una circulació d’aigua en circuit tancat, s’ha de comunicar l’estany filtrant amb l’àrea de bany, a la manera de petit biotop. La sequència del circuit radica en la succió, per mitjà d'una bomba, de l’aigua neta filtrada cap a la part reservada de bany, amb caiguda de cascada o rierol artificial. Pel que fa al contenidor, no cal que sigui d’obra; normalment s’utilitza una lona impermeabilitzadora de cautx que s’ajusta millor amb la topografia del terreny, i que ens permetrá un millor encaix de elements naturals com poden ser pedres, plantes, etc.

Amb alguns afegits a la instal·lació, la capacitat depuradora d'estanys i piscines és igualment apta per integrar-hi recullides d'aigües pluvials. Donada la circunstància, s'hauràn de fer els càlculs pertinents (a partir de m2 de superfície cuberta i de mitjana pluviomètrica anual) perquè ens donguin la capacitat mínima del contenidor; i en tot cas, s'aporta una petita solució a l'actual devallada de recursos hídrics.

El preu de la seva construcció és similar al de una d’una piscina normal ja que la dificultat radica en el muntatge i la instal·lació. No obstant, els avantatges els trobem en el manteniment, doncs pràcticament no hi ha gastos de tractaments químics (a banda de casos concrets), i l’aigua no s’ha de canviar, tants sols afegir-n’hi quan calgui per motius d’evaporació. En tot cas, es recomana un mínim seguiment regular, i el control puntual de les algues. Les unicel·lulars, les que tornen verdes i turbies les aigües, s’eliminen amb làmpares germicides d’ones UV, juntament amb d’altres agents patògens microscòpics; per la seva banda, les filamentoses o "de barba” s’han de tractar amb producte en períodes de l’any de més risc de creixement.


    

Intervenció en la recuperació d'un estany natural a Montcada i Reixach: