IMAGINAR UN JARDÍ
 
De l’experiència repetida i viscuda de milers d’anys, la ment humana ha anat quallant uns arquetips emocionals. Són respostes humanes a moments, situacions o ambients determinats, convertides en sensacions grabades en el més profund de la memoria.

Des d’aquesta perspectiva treballa la dissenyadora de jardins i paisatgista Julie Moir Messervi, nordamericana, de llarga experiència professional i pedagògica. Segons ella, les sensacions lligades a unes imatges que evoquen llocs i formes concretes donarien cos a uns paisatges arquetípics que els éssers humans anirien alimentan al llarg de la seva vida i des dels temps més remots.

Són les emocions bàsiques i espontànies que experimentem al contemplar el cel, el mar o una muntanya. També aquelles que sentim dins una cova, dalt un promontori o en una illa. En la seva concepció del jardí, Julie Moir troba coherent imaginar aquests paisatges interiors alhora de projectar un jardí. Les característiques ja existents de l’entorn, siguin topogràfiques, climàtiques o culturals, seràn valorades o potenciades per a tal fi.

D’entrada, una emoció vital com ès la curiositat que ens suggereixen les coses amb misteri, es resolt en un jardí no dissenyant-lo per ser vist d’un sol cop d’ull, sinó resseguint-lo per una ruta que ens vagi revelant "racons-sorpresa”. La construcció d’una tarima elevada es un perfecta balcó-mirador on alimentar la sensació de veure les coses "des de dalt”, al nivell de les branques, un punt de mira estratègic pels primers homínids. La visió del cèl, símbol de llibertat i confianza, pot ser ampliada quan s’emmiralla en un estany o una piscina. Un arbre o un banc aïllats poden animar la imatge d’una illa. La seguretat de tenir a les espatlles la costa i l’amplitud de mires que ofereix el mar per davant (=una bahia) es reprodueix artificiosament, creant "habitacions” en el jardí, per mitjà de arbustos o bancs adosats. Etc, etc, etc…

Per acabar, aquest filó aporta multitud de possibilitats per dessenvolupar, transformar o equilibrar un espai enjardinat. V. Itxart

QUALITATS D'UN TERRENY

Previ al disseny d’un jardí cal optimitzar la base sobre la que plantarem: el terreny. Les seves qualitats físiques I químiques determinaran que les plantes prosperin o no. El més comú és que tinguem d’aplicar alguna mesura correctiva per paliar les mancances I aconseguir un bon sòl.

De primer ens sera més fàcil apreciar la seva textura; es a dir, la quantitat de matèria mineral I orgànica de què es compon. Molt bàsicament els terrenys són una barreja de sorra o pedra I d’argila, el predomini d’una o de l’altra farà que la terra sigui fina i lleugera (sorrenca) o bé compacta i pesada (argilosa).

Les millors terres són aquelles mixtes ben proporcinades de sorra, argila, matèria orgànica I nutrients. En canvi les més problemàtiques serien les de predomini argilós, amb un drenatge negatiu que embassa les arrels de les plantes quan reben aigua I les asfixien quan s’endureixen per secada.

D’altra banda els terrenys predominantment sorrencs solen deixar passar massa bé tant l’aire com l’aigua al seu través. Això és indicador de bon drenatge, però per contra el terra s’asseca més aviat I es dilueixen els nutrients amb facilitat.

Els bigbags I els sacs de substrates preparats que es distribuiexen als centres de jardineria és la solució més a la mà que pot trobar el lector interessat, amb barreges ben equilibrades normalment aptes per a quasi totes les plantes.

V.Itxart