"DESPERTAR” UN JARDÍ


Davant el repte de crear o transformar un jardí caldria fer una reflexió prèvia de l’espai sobre el que treballarem. Ens plantejarem les pròpies condicions físiques del terreny, la seva forma, la seva ubicació dins l’entorn o la seva topografia. Totes aquestes característiques ens parlen dels valors potencials del propi espai que s’hauran de traduïr en punts i esboços de forma, encara per concretar.

  



 

 

Sobre aquesta base començarem a enllestir una primera llista de plantes que constituiran l’estructura primària del jardí. No serà gaire llarga ja que es tracta de les "peces essencials”, normalment de dimensions superiors a la resta, i que definiran personalitat a la composició final. A partir dels quals desenvoluparem tot l’argument paissatgístic, sense oblidar que també aprofunditzaran la identitat real de l’espai al no traïr -o sí- les seves qualitats originals.

 

Parlem d’elements vegetals individuals com poden ser arbres o arbusts, però també d’un grup de testos amb plantes donat el cas que es tracti d’un pati tancat. I no necessàriament els elements distintius tenen que ser plantes; poden ser una font, una pedra, un estany, una pèrgola, components escultòrics… I en general, sempre primarà la seva funció de punts focals que donen coherència al conjunt, per sobre d’un fácil efectisme. Sobre aquests eixos recolçarem la resta de plantes o elements varis que també faran la seva aportació particular, cohesionant, comunican zones i fen anclatges. Aquests últims formarien part d’una segona llista més carregada, actúan com a telons de fons i enriquin els segons planells.

 

Molts cops, una bona manera de iniciar un jardí consistirà en intervenir d’una manera correctora per paliar defectes o mancances tant de forma com de fondo. Donat el cas, una manera de crear una prespectiva virtual en un espai reduït, consistiria en plantar de forma cadencial plantes de fulla més petita a la zona més llunyana i de fulla ampla a la més propera. També poden ser casos tant senzills com el de projectar un mirador a la part del jardí que dongui a una bona vista de l’entorn, o la de crear una barrera vegetal al racó que ens interessi camuflar…

 

Amb personalitat, però sense caràcter, aquest encara li mancarà ganxo i misteri. El carácter s’obté si "despertem” les possibilitats de l’espai en que ubiquem el jardí. Per aquest fi en depèn l’encaix estratègic d’aquests elements claus que li donaran un sentit vivificador. Aquest sentiment, però, també el podem despertar en un pati tancat entre quatre parets. No cal desanimar-se si el pati és cúbic i petit: L’escenografia d’unes celosies on penjar-hi testos, la pintura colorista d’alguna de les parets, o el rumor màgic de l’aigua que brota d’una font des d’alguna banda, són només detalls de com aprofondir i transformar les possibilitats úniques d’aquest espai.

 

Amb la troballa de la ubicació "exacta” de les plantes a l’espai es pot aconseguir el que algú anomena una "sensació de lloc”. Una feliç coincidència, gens fàcil, en la que l’espai i la tria del material vegetal o de complement (estany, pèrgola, pedres…) es donen sentit mútuament, fins a cristalitzar un paissatge amb ànima pròpia. Les terrasses de pedra seca que acullen oliveres i vinyes a peu de les Alberes és un exempla d’intervenció humana en que s’aconsegueix involuntàriament un paissatge especial amb ànima pròpia. En aquest cas es pot observar que la forma lineal de les parets "coincideix” amb la de les línies topogràfiques de les pendents, una de les qualitats originals d’aquests espais. Un altra exempla són els imponents xipresos a palaus i monestirs medievals que, en disposició formal o no, fan de rèplica a l’abús monumental dels murs. En canvi, de forma natural, l’escarpada costa de Cap de creus ens brinda una altra imatge potent de la natural en l’àmbit aquàtic.

 

Però de totes maneres, haurem de tenir en compte el fet de que la natura mai és estàtica. I molt sovint, tot el que van preveure no necessàriament s’acaba reflectint al pas del temps. Però aquest és l’inevitable punt de sabiesa que ens farà entendre que, al menys, haurem disfrutat de les sensacions de colors o d’aromes que ens ofereix en determinats moments.

V.Itxart